Avui es celebra el Dia Mundial del Cinema i aprofitaré aquest espai per explicar una de les pel·lícules que més m'ha agradat veure i més diversitat d'emocions m'ha produït.
La pel·lícula en qüestió és The age of Adaline o també coneguda com El secreto de Adaline, estrenada el 2015 i dirigida per Lee Toland Krieger, es basa en la novel·la escrita per J. Mills Googloe i Salvador Paskowitz, protagonitzada per l'actriu Blake Lively, Michiel Huisman i Harrison Ford
S'inclou dins del gènere dramàtic, fantàstic i romàntic, encara que a mesura que avança la història hi ha més misteri i coses que no s'entenen fins que arribes al final.
A continuació podeu veure el tràiler de la pel·lícula:
SINOPSI
Es conta la història de n'Adaline, una jove molt enamorada, nascuda el 1908, que forma una família amb un enginyer. Posteriorment, el seu marit mor i queda tota sola amb la seva filla. Poc temps després, un accident farà que la seva vida no torni a ser el que era.
Michiel Huisman i Blake Lively
Harrison Ford
Aquesta pel·lícula la recoman a tothom major de 12 anys ja que pot haver-hi dificultats per entendre-la. Encara i així, no es conta una història molt usual que es pot trobar a qualsevol pel·lícula d'aquest gènere, sinó que és un relat extraordinari, i és per això que m'agrada molt veure-la.
Alan Turing (1912-1954) va ser un gran matemàtic, criptògraf, filòsof i lògic-científic de la computació britànic i un personatge clau per a la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El seu interès per les ciències i el poc esforç cap a les matèries de llengua va fer que suspengués els exàmens finals diverses vegades i va haver d'ingressar a l'escola universitària King's College, on va graduar-se anys després en els estudis de Matemàtiques.
El seu paper, juntament amb el del seu grup de treball, durant la guerra va ser imprescindible ja que va suposar la derrota dels nazis. Aquesta derrota va ser possible en el moment en què varen desxifrar Enigma, una màquina alemanya on es registraven les posicions, atacs i defenses alemanyes. Arribar a l'èxit no va ser un camí fàcil perquè hi havia molts de desavantatges, un dels més perjudicials va ser el canvi de codi diari a mitjanit, això suposava que havien de treballar sense pausa per poder provar-hi els trilions de combinacions possibles abans que es produís el canvi. Finalment, varen construir una màquina, anomenada Christopher, capaç de desxifrar els missatges alemanys de manera que varen evitar molts atacs.
Per aquest motiu, Alan Turing és considerat el pare de la informàtica moderna, ja que va marcar un inici dels que serien els futurs ordinadors fins a arribar als ordinadors actuals.
El 1954, el matemàtic va morir intoxicat al mossegar una poma amb cianur, encara que no es sap si va ser per voluntat pròpia, a causa de terceres persones per la seva homosexualitat, o bé accidentalment en el laboratori, ja que n'hi ha diferents versions de la seva mort.
LA LLEI TURING
A part de suposar un gran avenç a la informàtica, la vida de Turing va suposar una mínima evolució de la societat. El 2013, quasi 60 anys després de la seva mort, la reina Isabel II d'Anglaterra li va concedir el seu perdó reial per la seva condició sexual, donant-li importància a la seva sexualitat i no al fet d'evitar la derrota del Regne Unit davant dels nazis, i a tots els homes ja morts per també ser-ho. Aquest fet ha suposat l'aprovació de la Llei Turing el gener del 2017, on es concedeixen perdons similars a homes homosexuals i bisexuals que varen ser condemnats per les conegudes ofenses sexuals. És per aquest motiu que cada any en el mes d'octubre se li fa una commemoració ja que l'aprovació d'aquesta llei va suposar un aspecte positiu davant la discriminació que han patit i pateixen les persones per la seva condició sexual.
DESCOBRIMENTS RECENTS DE LA SEVA VIDA
Fa uns dies, s'han descobert notes d'Alan Turing on apareixen comentaris dels seus professors. A aquestes notes es critica la feina del britànic i hi ha dubtes sobre la seva validesa intel·lectual. També es veu com els professors consideraven el seu nivell inferior a les seves capacitats, veien poc esforç a matèries com francès i anglès i gran desordre als treballs de matemàtiques.
Descifrando Enigma és una pel·lícula històrica de Morten Tyldum, estrenada el 2015.
The imitation game, en anglès, conta els fets que varen succeir a l'Alemanya Nazi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). En concret, es narra la història d'Alan Turing, un matemàtic i un dels millors criptògrafs britànic que va fer un gran descobriment que va suposar la derrota alemanya i l'inici d'un nou món a la informàtica.
A continuació podeu trobar el tràiler de la pel·lícula:
SINOPSIS
Alan Turing era un matemàtic britànic que treballava per al govern i era àgil fent mots encreuats.
Aquest període de guerra amb l'Alemanya Nazi va suposar un nou objectiu pel Govern britànic, desxifrar Enigma, una màquina alemanya on tots els seus atacs i defenses es codificaven i cada dia a les 00:00h es feia un canvi de codi, per això es considerava impossible. El problema que va generar això és que si ho volien aconseguir, havien de provar 159 trilions de combinacions possibles, cosa que trigarien 20 milions d'anys a aconseguir-ho.
Es reuneixen els millors criptògrafs del país i, després de milers d'intents, baralles i malentesos, arriben a desxifrar Enigma amb una altre màquina, Christopher, anomenada així perquè era el seu primer amor i l'únic amic que tenia va morir per tuberculosi. Christopher era una màquina universal reprogramable i digital, capaç de resoldre qualsevol problema. Per aquest motiu, varen crear una agència confidencial anomenada Ultra, on desencriptaven tots els missatges del alemanys.
Finalment varen guanyar la guerra i Alan Turing va ser condemnat per conducta indecent i perversió sexual. Per això, se li va donar la opció de anar a presó o prendre unes hormones per "curar" l'homosexualitat. Un any després d'haver començat a posar-se les injeccions, va morir per menjar una poma intoxicada amb cianur, enverinat o per decisió pròpia, el 1954.
Alan Turing (1912-1954)
Màquina Enigma
Màquina Christopher
Funcionament intern de Christopher
A part de ser un avenç per a la tecnologia, és important fer referència els diferents valors que es mencionen durant la pel·lícula.
El protagonista és tenaç, ja que des d'un principi té l'objectiu de desencriptar Enigma i així saber tots els atacs i plans del alemanys, i encara que hi hagi molta gent que no cregui en ell, és constant i finalment ho aconsegueix.
A mesura que avança la història es veu com s'aconsegueixen els objectius mitjançant el treball en equip. Alan no veia capaç de construir una màquina capaç per desencriptar els missatges de guerra a ningú dels seus companys, en canvi, li fan veure que treballant en solitari no arriba a cap lloc.
La homosexualitat és un tema destacable a la història de Turing. El fet de ser homosexual li tancava les portes de la seva intel·ligència, per tant, ho mantenia en secret per evitar la seva condemna.
El masclisme és molt visible des de l'inici de la pel·lícula. Ser una dona suposava ser fràgil i tenir dificultats per optar a les ciències tecnològiques, bàsicament perquè es considerava, i malauradament encara ara, un món d'homes.
Per aquesta raó els productes d'Apple tenen com a símbol una poma mossegada, perquè el creador del primer ordinador i el pare de la informàtica moderna, Alan Turing, va morir intoxicat per mossegar-hi una.
Fa tres dies, el 10 d'octubre de 2017, varen succeir una mena de fets que pot ser seran imprescindibles per entendre la història d'Espanya.
Segons la informació extreta del diari El País, al primer ple convocat després del Referèndum de l'1-O, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va declarar la independència de Catalunya i va afirmar que l'1-O va marcar un després i que segons el poble català, Catalunya era un Estat independent amb forma de república. Encara i això, el President de la Generalitat va suspendre la declaració d'independència per dialogar pròximament amb el Govern espanyol i arribar a una solució acordada.
Carles Puigdemont signant la Declaració, després de celebrar el ple.
El diari20 minutosexplica què va suposar la Declaració Unilateral d'Independència i quines varen ser les reaccions dels diferents partits polítics.
Després de que el President de la Generalitat declaràs la independència i després la suspengués per dialogar amb el Govern, va suposar l'aplicació d'un límit de dies per a què confirmés si la va declarar o no. Per tant, mentre esperaven la seva resposta, el Govern va començar a plantejar com aplicar l'article 155 de la Constitució. L'article 155 s'aplica quan una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o unes altres lleis imposen o atempta greument l'interès general d'Espanya. D'aquesta manera, el Govern amb l'aprovació per majoria absoluta per part del Senat, pot posar les mesures necessàries per obligar la Comunitat a complir forçosament les seves obligacions o per assegurar la protecció del país.
Segons El Mundo, el President de la Generalitat va respondre sobre la DUI dues hores abans que s'acabés el límit de dies. Aquest li va enviar una extensa carta al President del Govern demanant-li dialogar i obrir un camí de negociació, però sense tornar al camí de la legalitat. D'aquesta manera, no va deixar clar si va declarar o no la independència de Catalunya.
A continuació trobareu un vídeo de YouTube, pujat per El País, on apareixen diversos especialistes. com filòsofs, catedràtics o periodistes, tracten el tema de Catalunya i els possibles dubtes que poden sorgir, encara que també afegeixen subtilment el seu punt de vista.
Quines conseqüències tendria la DUI?
Encara que aquesta situació política pugui semblar menys important del que es mostra, la intenció de la DUI podria generar més inconvenients.
Què passaria si Catalunya s'independitza?
Un d'ells seria el trasllat de moltes empreses catalanes a altres zones d'Espanya per assegurar la seva continuïtat a la zona euro.
Podria sobreviure Catalunya com un Estat independent d'Espanya?
El 8 d'octubre de 2017, es va provocar una manifestació relacionada amb el tema de Catalunya.
Tot va començar com una simple movilització d'amics difosa per via Whatsapp, però es va convertir en una concentració de milers de persones als carrers de Barcelona. Hi va acudir la Societat Civil Catalana, que defensa la unitat d'Espanya.
També varen acudir persones amb presitigi com el premi Nobel, Mario Vargas Llosa i el dirigent del Partit Socialista Català, el dirigent del PP de Catalunya i el dirigent de Ciutadans de la Comunitat Autònoma.
A continuación teniu el discurs que va donar el premi Nivel de Literatura, Mario Vargas Llosa:
MANIFESTACIÓ DEL 9-O (València)
No obstant, el dia de la Comunitat Valenciana varen succeir diversos incidents.
El 9 d'octubre, un grup d'esquerra va demanar permís a l'ajuntament per poder dur a terme una manifestació, ja que hi anirien moltes persones, i d'aquesta manera, l'ajuntament va assignar un carrer per poder manifestar-se. En canvi, un grup d'ultra dreta va decidir anar al mateix carrer a manifestar les seves idees sense consultar-ho primer amb les autoritats. Això va suposar l'origen de gran nombre d'agressions que varen suposar la inmediata intervenció de dispositius policials.
Després dels incidents, la Policia va detenir dotze persones, participants del grup d'ultra dreta, per agressions i vexacions cap a manifestants i periodistes.
Al llarg de la historia va sorgir la necessitat de comunicar-se. Per aquest motiu es varen originar diferents mitjans de comunicació.
El correu és un servei públic que transporta i fa arribar al seu destí la correspondència oficial i privada i va ser un dels primers mitjans que va existir.
L'inici del correu va donar-se amb l'ajuda de coloms. Abans de l'Edat Mitjana i durant aquest període es varen aprofitar les característiques d'aquest au per transmetre missatges. Varen facilitar molt la comunicació, gràcies a què el seu sistema d'orientació és agut i recordaven exactament on era el seu niu després d'hores volant. La comunicació amb coloms consistia en fermar el missatge a les potes de l'ocell i lliurar-lo. A continuació, aquests volaven fins el niu original.
La paraula correu prové de córrer, per tant, encara que es desconegui quan es va implantar el primer missatge per correu, es sap que es els primers els transmetien corredors, coneguts com chasquis. Aquests s'encarregaven de donar el missatge oralment o fent ús de senyals visuals i acústiques, com foc o tambors.
El format carta va sorgir amb la invenció de l'escriptura. La més antiga és un papir del 2200 aC escrit per un faraó. A més, durant el seu regnat ja hi havia una xarxa de missatgers per tot Egipte.
Amb el pas dels segles, el correu ha evolucionat a passes agegantades i ha anat adaptant canvis progressivament. El 1971, Ray Tomlison, va crear el correu electrònic de manera que es podien enviar missatges des de qualsevol navegador. A les darreres dècades, amb el desenvolupament de les TIC, el correu s'ha pogut estendre fins i tot a dispositius mòbils i tauletes.
La Unió Postal Universal es va fundar el 9 d'octubre de 1874, i es per això que el Dia Mundial del Correu es celebra aquest dia. A més, coincideix amb la Setmana Internacional de la Carta.
La convocatòria d'un referèndum a Catalunya s'origina el 2014, on es pretén consultar el futur polític de la Comunitat Autònoma, però no es va fer perquè va ser suspès pel Tribunal Constitucional.
Cada vegada hi havia més sentiment independentista, per això, es va anunciar una altra convocatòria de referèndum el març de 2017, cosa que va generar molta tensió entre partits polítics i ciutadans, en especial, els catalans.
Per poder entendre-ho amb més facilitat i claredat i abans de introduir-nos a la noticia, és molt útil mirar aquest vídeo de PlayGround, on ens fa un resum històric de la situació viscuda a Catalunya i a Espanya en general.
8 minuts per entendre què succeeix a Catalunya
Diverses fonts d'informació han tractat el referèndum des de diferents punts de vista, inclús des de opinions totalment oposades. L' 1-O també va causar molt de debat a les xarxes socials, en especial a Twitter, on es varen publicar tot tipus de comentaris, imatges, vídeos i qualque imatge que comparava aquest fet amb la dictadura franquista. És cert que part de la informació utilitzada era real, en canvi, una gran part eren imatges o vídeos d'altres notícies d'anys anteriors i que no tenien cap relació amb les agressions de l' 1-O, com per exemple:
L'1 d'octubre de 2017 es va realitzar el referèndum on els ciutadans catalans decidirien sobre el seu futur polític.
Segons el diariEl Periódico, el diumenge va haver una violenta repressió policial als col·legis electorals, que varen ser clausurats per part de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra. La situació de violència que varen provocar, va incrementar la participació a les urnes tant de catalans independentistes com de ciutadans que no tenien pensat anar a votar. Els majors de 16 anys i immigrants amb targeta de residència a Catalunya també podien anar a depositar el seu vot. També es varen adonar que entre 6 i 7 milions de paperetes varen entrar a Catalunya en cotxe des de França i, a les urnes d'alguns col·legis electorals ja hi havia vots abans de què comencés la jornada.
El Mundo explica que les forces de seguretat varen actuar amb contundència per suspendre la jornada, ja que es tractava d'un referèndum il·legal, sense cap validesa. En finalitzar les votacions, el president Mariano Rajoy va afirmar que el referèndum que volia desfer la Constitució no va existir, cosa que els dirigents de PSOE i Ciutadans varen corroborar. Encara així, el Govern va proposar-li a Carles Puigdemont la idea de negociar, però es va negar ja que estava preparat per proclamar la independència els dies pròxims. Abans de fer el recompte ja es sabia el resultat, potser perquè hi va haver persones que varen votar fins quatre vegades a diferents col·legis electorals.
Pel que fa a la premsa internacional, ha anomenat aquests successos com la "vergonya d'Europa", "la guerra catalana", entre d'altres, de manera que ha donat una visió molt negativa tant del país com de la situació amb Catalunya.
Entitats internacionals com la ONU i la UE no defensen la separació de Catalunya formant un Estat independent en forma de república. La Unió Europea exigeix que tots els poders públics estiguin sotmesos a la Constitució, a les lleis i a la seva aplicació mitjançant tribunals. A més, ambdues entitats proclamen la unitat i la integritat territorial com el principi bàsic de la seva ordre constitucional.
